l telègraf elèctric que coneixem avui va ser presentat per Samuel Morse el 6 de febrer de 1833. El funcionament del conjunt és el següent: Quan en l'estació transmissora es tanca l'interruptor (manipulador) circula un corrent pel següent circuit: pol positiu, línia, electroiman, terra, pol negatiu, el que té com conseqüència que, activat l'electroiman, sigui atret una peça metàl·lica acabada en un punxó que pressiona una tira de paper, que es desplaça mitjançant uns rodets d'arrossegament, moguts per un mecanisme de rellotgeria, sobre un cilindre impregnat de tinta, de tal forma que, segons la durada de la pulsació de l'interruptor, es traduirà en la impressió d'un punt o d'una ratlla a la tira de paper. La combinació de punts i ratlles es pot traduir en lletres mitjançant l'ús d'un codi convenient, en la pràctica el més utilitzat durant molts anys ha estat el codi Morse. Posteriors millores dels dispositius emissors i traductors han permès la transmissió de missatges de forma més ràpida, sense necessitat de recórrer a la traducció manual del codi, així com l'envio simultani de més d'una transmissió per la mateixa línia.
Un d'aquests dispositius telegràfics avançats es el teletip, encara en us en molts ambients, tant informatius com empresarials, encara que últimament està sent desplaçat pel correu electrònic.
