El vehicle de combustible flexible o vehicle de dues combustibles (anglès: dual-fuel vehicle) és fabricat amb un motor de combustió interna convencional de quatre temps (Cicle Otto) que té la capacitat d’utilitzar dos combustibles barrejats en un mateix dipòsit de combustible. El tipus de vehicle flexible més comú disponible al mercat mundial és el dotat d’un motor que accepta tant gasolina com etanol barrejats en qualsevol proporció i que crema a tots dos a la cambra de combustió al mateix temps, per la qual cosa la injecció de combustible és ajustada automàticament per sensors electrònics que detecten la proporció present en la mescla dels dos combustibles. En el cas de la tecnologia brasilera, es va desenvolupar un programari que va fer innecessari l’ús de sensors addicionals per a realitzar aquest ajustament. En l’actualitat, comercialment només són fabricats automòbils i vehicles de càrrega lleugera per operar amb el motor flexible d’etanol . També han estat desenvolupats vehicles flexibles que funcionen amb metanol com a combustible, coneguts com M85, utilitzats en programes demostratius en diversos països, però principalment a Califòrnia.
